Com vam comentar a classe açí tenium les dades del proyecte del ascensor espacial.La clau es que el ascensor tinga el seu centre de gravetat just a la distància de l'òrbita geoestacionaria (o geosincrónica). Com hem vist la realitat es que el ascensor cauría eternament pero sincronitzada amb el moviment de la terra, amb el que ens pareixeria que esta quiet.
Es tanta el interés de les agències aeroespacials (ESA, NASA...) que ni ha un concurs anual amb idees per a la aplicació d'aquest enginy.
El gran problema era trobar un material que poguera tindre 36.000 km de llargària i que resistira les tensions que hauria de soportar.
No obstant aixó pareix que un nou material pot donar la solució. Els nanotubs de carboni.
La clau de la determinació de la NASA en aquest proyecte seria el abaratiment que portaria aquesta nova manera de possar-se en òrbita.
Hi ha moltes noticies i articles sobre aquest projecte. En el video de avall podeu vore una simulació del ascensor
Es destacable com volen resoldre com donar energia a l'ascensor... un raig de microones. Si, les ones transmitixen energia. O es que el sol no et calfa cuan et doneen els seus raigs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada