Notícies tecnològiques

Hola de nou,

tornem ja de vacances i ens hem de posar al dia. Ací us deixem algunes notícies que ens han paregut interessants, esperem els vostres comentaris.

• El dilema de l'energia nuclear: Els companys de 3er recordareu que ja parlàrem d'açò durant el tema d'energies. Ací tenim una altra opinió.
• Energies netes, però no a qualsevol preu: Un article interessant també relacionat amb la producció d'energies.
• L'energia ecològica també es pot generar a casa: Algunes idees sobre el que es pot fer des de casa.
• Per a què serveix reciclar: Ja sabem que és important ajudar al mediambient, no hem de pensar sempre que "és cosa del govern", ací tenim algunes raons.
• Vampirs elèctrics en les llars: com combatre'ls: Sabem que hi ha electrodomèstics que consumixen electricitat encara que no els estiguem usant, evitem el gasto d'energia que no ens aporta beneficis.

Monogràfic sobre GPS

Grandíssima pàgina de Consumer, la revista que van crear Consum i Eroski sobre consum, en el que han ajuntat tots els articles i infografies (animacions en flaix) que han anat fent durant diversos anys sobre GPS. No vos perdeu sobretot la infografia sobre el funcionament de la xarxa de satèl·lits Galileu.

Les aplicacions dels satèl·lits

Com em vist a classe els satèl·lits tenen moltes aplicacions. Malgrat de vegades ni ens adonem de com d'útils son. En aquest video podem vore moltes dels seus usos.

QCad

Malgrat ja hem fet les pràctiques de Qcad he trobat uns videos que expliquen molt fàcilment el seu funcionament.

Açí vos pose un tutorial molt detallat del QCad dividit en 3 parts:








I açí un tutorial mes complexe que es basa en uns dels exercicis del nostre llibre. Molt curiós




Tots aquells que tingen pensat estudiar alguna enginyeria els vendria molt be dominar aquestos programes, ja que seran la seua eina de treball en la carrera.

L'ascensor espacial.

Com vam comentar a classe açí tenium les dades del proyecte del ascensor espacial.

La idea original la va propossar un científic rus Konstantin Tsiolkovsky quan va visitar la torre Eiffel a l'any 1985. Con podeu deduir molt abans de tindre cualsevol satèl·lit artificial.

La clau es que el ascensor tinga el seu centre de gravetat just a la distància de l'òrbita geoestacionaria (o geosincrónica). Com hem vist la realitat es que el ascensor cauría eternament pero sincronitzada amb el moviment de la terra, amb el que ens pareixeria que esta quiet.

Es tanta el interés de les agències aeroespacials (ESA, NASA...) que ni ha un concurs anual amb idees per a la aplicació d'aquest enginy.

El gran problema era trobar un material que poguera tindre 36.000 km de llargària i que resistira les tensions que hauria de soportar.

No obstant aixó pareix que un nou material pot donar la solució. Els nanotubs de carboni.

La clau de la determinació de la NASA en aquest proyecte seria el abaratiment que portaria aquesta nova manera de possar-se en òrbita.

Hi ha moltes noticies i articles sobre aquest projecte. En el video de avall podeu vore una simulació del ascensor

Es destacable com volen resoldre com donar energia a l'ascensor... un raig de microones. Si, les ones transmitixen energia. O es que el sol no et calfa cuan et doneen els seus raigs?

Órbites y satel·lits

El tema de les órbites es complexe. ¿Com pot ser que un satel·lit done voltes alrededor de la terra i no caiga a la terra o s'en vaja de la Terrra. Aquest problema va ser abordat teóricamente per un dels millors científics de la hisòria: Newton.

Ell va suposar que tenia un canó de gran potencia. Depenent de la velocitat de la bala ésta podía caure a terra, eixir de la terra o... caure permanentmente sense arribar a tocar terra. No t'ho creus? Visita aquesta simulació de la página de la NASA y comproba que es posible caure eternament.

Si pretenem posar un satel·lit en òrbita haurem de donar-li suficient velocitat per a conseguir que ni caiga a terra ni s'en vaja per l'espai.

Els models de Televisió Digital.

Com hem vist en el tema 7 de 4t d'ESO dedicat a les tecnologies de la informació no a tot el mon tenen el mateis sistema de televisió.

En la televisió analogica encara conviuen sistemas tan diverso com el PAL (europeu), SECAM (francés) y NTSC (nordamericà). Aquesta diversitat de models a provocat incompatibilitat arreu del mon y la necessitat de produir televisions, videos i demés diferents per a cada regió.

Amb l'arribada de la televisió digital tampoc s'han possat d'acord amb el nou sistema y cada regió ha desenvolupat el seu: DVB (Europa), ATSC (Estats Units d'Amèrica), ISCB (Japó) y molts més, com el chinés, el brasiler... Es a dir, un total desastre.

En el mapa de sota podeu ver gràficament els sistemes més importants i els llocs on s'estan aplicant.